
Els espectaculars directes de >>backdoormen, (i aquesta capacitat de produïr una catarsi entre el públic i els pseudomúsics del grup) són el que, fins ara, any 2006, encara no havien pogut plasmar en forma d’informàtics zeros i uns en una gravació en estudi que reflexés el veritable esperit del grup: obrir-se pas cap a l’altre costat sense fugir de res, ni tan sols d’ells mateixos.
“EXIT”, el seu primer disc (Edicions Singulars, 2006), sona clarament a >>backdoormen: d’entremig de les seves cançons poden aparèixer, partint de la base del hard rock clàssic dels anys 70, des d’un cha-cha-chà amb aires “Santaneros” -o una bulería flamenca-, fins a un hip-hop o un funky pur, per desembocar en el que podria ser una banda sonora orquestrada en compàs d’amalgama.
I és que les seves cançons es caracteritzen per ser composicions complexes: sembl
